Saps quins són els terres més resistents per a una cuina?
Els terres de la cuina són molt soferts. Han de suportar l’impacte dels estris en caure, el pes de les persones que cuinen, degotejos d’aigua, oli i greixos, etc. Tot això fa que no tots els sòls siguin igual de recomanables per col·locar a la cuina.
En Coblonal Interiorisme hem treballat en diferents projectes i comptem amb l’experiència necessària per assessorar els sòls de cuina amb els materials més adequats per a instal·lar.
Els materials per a paviment més indicats per utilitzar en cuina són resistents als cops i les caigudes, impermeables a l’aigua i a les taques i resistents a la calor, principalment.
Descobreix, a continuació, quins tipus de terres de cuina són més resistents.
Disseny interior i producció del Showroom de Cuines de Azul Acocsa
Els terres més resistents per a una cuina
Terres de cuina de rajoles porcelàniques o de pedra natural
Les rajoles porcelàniques continuen sent l’opció més comuna, per la seva facilitat de neteja i durabilitat, i la seva creixent resistència. Tot i això, amb la caiguda d’estris de cuina a terra -fet gens excepcional- es poden malmetre amb certa facilitat si no comprem peces d’un gruix i qualitat important. Per tant, no totes serveixen i haurem d’invertir.
Per la seva banda, els sòls de pedra natural són durs com una roca. De fet, aquest tipus de material és, precisament, una roca. L’inconvenient que aquesta pedra presenta, al marge de l’increment de preu, és la seva porositat. Una qualitat susceptible a la penetració d’aigua i a les taques líquides. Tanmateix, això es pot solucionar aplicant un segellador sobre la superfície i creant així una capa invisible de protecció. La pissarra és un dels materials per a terres de cuina més utilitzats d’entre els de pedra natural, gràcies a la seva resistència i durabilitat.
Terres de cuina de microciment o de formigó
El microciment s’ha convertit en una opció estètica i funcional que minimitza en moltes ocasions el tipus d’actuació a realitzar, doncs, si la base així ho permet, es pot aplicar directament sobre de les rajoles preexistents si aquestes ofereixen una base anivellada i estable. També es poden escollir múltiples colors que transformin completament el conjunt. L’inconvenient novament és la resistència, ja que la fina capa de microciment tot i ser una superfície llisa que facilita enormement la neteja es presenta com un material una mica més fràgil davant d’un gran enrenou i la manipulació d’objectes susceptibles de caure. Pensem en els gots, plats, olles i estris que passen per les nostres mans, en ocasions ensabonades.
L’alternativa, ve representada pel formigó com un dels materials més econòmics i més duradors per col·locar en una cuina. El formigó per la seva banda no pot ser aplicat amb una capa tan fina com el microciment. Necessita un major gruix que al seu torn col·labora en assegurar la resistència i duresa del material. Es tracta d’un element molt adequat per cuina amb cert aire industrial o desenfadat. Encara que amb unes opcions més limitades que el microciment, la col·locació de sòls de formigó polits i tenyits ofereixen una superfície contínua però de gran resistència.
Terres de cuina de fusta dura o de bambú
Tot i que la fusta no és un dels materials més resistents per utilitzar al terra d’una cuina, pot ser una bona opció si es tracta amb un acabat de qualitat a base de poliuretà. No obstant això, amb el pas del temps la fusta es degradarà per vessaments i esquitxades. Sempre podem renovar la capa de poliuretà, amb més o menys transparència deixant al descobert l’aspecte envellit del sòl de fusta.
Una alternativa a la fusta és el bambú, que tècnicament és una herba. La seva gran duresa i major resistència a la humitat i els efectes de l’aigua el presenten com una millor opció que la fusta tradicional. Gràcies a la seva duresa i flexibilitat, el bambú és conegut com l’acer vegetal. A més, val la pena destacar les seves propietats ignífugues. En conjunt, atributs que el converteixen en una opció interessant per posar a terra d’una cuina.
Terres de cuina de vinil o de linòleum
El vinil és una de les solucions per a terres de cuina més versàtils i resistents. És un material sintètic i és pràcticament impermeable a les taques, danys i problemes d’aigua. Es neteja molt fàcil amb un escombrat, un fregat i un aspirat regular. Alguns fabricants de vinils ofereixen garanties sobre aquest material per 20 anys. No obstant això, tot i que van apareixent variants molt resistents, per regla general, no arriba a durar molt i comencen a desgastar després d’uns 7-10 anys d’ús actiu en una cuina.
Per la seva banda, el linòleum és un material que va ser molt popular a les cuines de fa 50 anys, i que està tornant a posar-se de moda avui en la versió més resistent coneguda com “inlaid”. Aquest material està fabricat amb oli de lli solidificat barrejat amb farina de fusta o pols de suro posat sobre un suport d’una lona o tela prou. El linòleum és ecològic, fàcil de netejar i mantenir. I pot durar més de 40 anys. L’inconvenient és que és un material que no és molt resistent a les inundacions, encara que tolera a la perfecció la neteja i humitat habitual a la cuina.
A Coblonal, tractem d’anticipar l’ús previst de la cuina per poder afinar el material escollit en funció d’això i de les possibilitats i conveniències estètiques del conjunt. El linòleum segurament ens semblarà una bona opció econòmica per a un pis de lloguer on prima el preu i la durabilitat, però amb poca solera per a un habitatge d’alta qualitat.
Fer-se pròpies les necessitats i preferències del client ens hauria de deixar clares les nostres incògnites si estem buscat un sòl d’alta resistència per a la cuina.
